dijous, d’octubre 20, 2005

El naixement de la paraula momento

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Estic fent unes obres a la xarxa ferroviària que em comunica el pis. I clar, havia de trucar al Ministerio de Fomento. Tot i que era hora punta vaig agafar el telèfon. Ring, Ring. Van despenjar: “Espere un Fomento por favor”.

Jo vaig esperar un Fomento, i un altre, i un altre... I ningú em deia res. Només sentia com a fil musical els operaris de l’AVE de Lleida mentre li canviaven una roda punxada al tren: Mèu, mèu, mèu... Feien anar el gat. Vaig posar en marxa el meu cronòmetre liofilitzat: 2 hores 35 minuts i 21 segons sentint mèu, mèu, mèu.... Em vaig cansar i vaig cridar al telèfon: “Jo no espero cap meumento més”.

I així, mica en mica, va néixer la paraula momento. Després me n’he assabentat que el gat del fil telefònic, de moment, és el president del Minin-steri.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jejeje
com sempre, darrere dels grans fets de la història no hi ha només una dona, sinó un gat...

Anònim ha dit...

Déu n'hi do la confusió!!

Anònim ha dit...

Xesco, volem més confusiió...