dilluns, d’octubre 24, 2005

La Casset. In memoriam

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Llegeixo a la secció de necrològiques que la Casset ha mort. Ho sento. Feia quatre dies que aquella cinta magnètica enrotllada, destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons, encara remugava amb el seu nyigo-nyigo. Resem una cacofonia per la seva ànima.

Sí, la casset ens deixa i s’endú el seu misteriós magnetisme a la tomba. Filla de la Magnetita i l’Imant el naixement de la Casset va portar les esperances d’arribar a conèixer una de les grans incògnites de l’univers: qui atreu a qui, la Magnetita a l’Imant o l’Imant a la Magnetita?

Des de els inicis dels temps tots els savis treballaven amb dos hipòtesis: Som davant de la primera història d’amor del planeta? O, pel contrari, es tracta del primer matrimoni amanit per interessos materials? La seva filla, la Casset, havia de dur-nos la resposta, però els experts creuen que no ho ha fet.

No hi estic d’acord. La Casset ha demostrat que els seus pares van tenir altres fills fora del matrimoni: el CD i l’MP3, només per esmentar els que ara duen la veu cantant (per cert, no van fer acte de presència al funeral). Això vol dir que la Casset ens va fer una aportació lluminosa: el matrimoni és un “play” i un “stop”; un “rewind” i un “fast forward”, i per tot això cal molta “pause”. El Déu Vinil la senti a 33 r.p.m (Rescue in Pace Music).

Cap comentari: