Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
-La policia ha detingut un braç de gitano de xocolata per conduir el seu cotxe amb una sola mà.
-Dos cavallets d’un Tio-vivo donen positiu al test anti-groga i els detecten el cos ple de cavall.
-Una grapa ha denunciat a una grapadora per assetjament sexual. “Tot el dia em posava les grapes a sobre”, ha declarat la víctima. L’acusada no ha negat els fets.
-Una pistola amenaça a un escopeta amb disparar sinó allibera els cartutxos. L’escopeta va accedir i va disparar a la pistola, però la pistola també va disparar. Els cartutxos i les bales al trobar-se cara a cara es van enamorar. La pistola i l’escopeta han oblidat les seves diferències socials i faran de padrins al seu casament.
dijous, d’octubre 27, 2005
dilluns, d’octubre 24, 2005
La Casset. In memoriam
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Llegeixo a la secció de necrològiques que la Casset ha mort. Ho sento. Feia quatre dies que aquella cinta magnètica enrotllada, destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons, encara remugava amb el seu nyigo-nyigo. Resem una cacofonia per la seva ànima.
Sí, la casset ens deixa i s’endú el seu misteriós magnetisme a la tomba. Filla de la Magnetita i l’Imant el naixement de la Casset va portar les esperances d’arribar a conèixer una de les grans incògnites de l’univers: qui atreu a qui, la Magnetita a l’Imant o l’Imant a la Magnetita?
Des de els inicis dels temps tots els savis treballaven amb dos hipòtesis: Som davant de la primera història d’amor del planeta? O, pel contrari, es tracta del primer matrimoni amanit per interessos materials? La seva filla, la Casset, havia de dur-nos la resposta, però els experts creuen que no ho ha fet.
No hi estic d’acord. La Casset ha demostrat que els seus pares van tenir altres fills fora del matrimoni: el CD i l’MP3, només per esmentar els que ara duen la veu cantant (per cert, no van fer acte de presència al funeral). Això vol dir que la Casset ens va fer una aportació lluminosa: el matrimoni és un “play” i un “stop”; un “rewind” i un “fast forward”, i per tot això cal molta “pause”. El Déu Vinil la senti a 33 r.p.m (Rescue in Pace Music).
Llegeixo a la secció de necrològiques que la Casset ha mort. Ho sento. Feia quatre dies que aquella cinta magnètica enrotllada, destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons, encara remugava amb el seu nyigo-nyigo. Resem una cacofonia per la seva ànima.
Sí, la casset ens deixa i s’endú el seu misteriós magnetisme a la tomba. Filla de la Magnetita i l’Imant el naixement de la Casset va portar les esperances d’arribar a conèixer una de les grans incògnites de l’univers: qui atreu a qui, la Magnetita a l’Imant o l’Imant a la Magnetita?
Des de els inicis dels temps tots els savis treballaven amb dos hipòtesis: Som davant de la primera història d’amor del planeta? O, pel contrari, es tracta del primer matrimoni amanit per interessos materials? La seva filla, la Casset, havia de dur-nos la resposta, però els experts creuen que no ho ha fet.
No hi estic d’acord. La Casset ha demostrat que els seus pares van tenir altres fills fora del matrimoni: el CD i l’MP3, només per esmentar els que ara duen la veu cantant (per cert, no van fer acte de presència al funeral). Això vol dir que la Casset ens va fer una aportació lluminosa: el matrimoni és un “play” i un “stop”; un “rewind” i un “fast forward”, i per tot això cal molta “pause”. El Déu Vinil la senti a 33 r.p.m (Rescue in Pace Music).
dijous, d’octubre 20, 2005
El naixement de la paraula momento
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Estic fent unes obres a la xarxa ferroviària que em comunica el pis. I clar, havia de trucar al Ministerio de Fomento. Tot i que era hora punta vaig agafar el telèfon. Ring, Ring. Van despenjar: “Espere un Fomento por favor”.
Jo vaig esperar un Fomento, i un altre, i un altre... I ningú em deia res. Només sentia com a fil musical els operaris de l’AVE de Lleida mentre li canviaven una roda punxada al tren: Mèu, mèu, mèu... Feien anar el gat. Vaig posar en marxa el meu cronòmetre liofilitzat: 2 hores 35 minuts i 21 segons sentint mèu, mèu, mèu.... Em vaig cansar i vaig cridar al telèfon: “Jo no espero cap meumento més”.
I així, mica en mica, va néixer la paraula momento. Després me n’he assabentat que el gat del fil telefònic, de moment, és el president del Minin-steri.
Estic fent unes obres a la xarxa ferroviària que em comunica el pis. I clar, havia de trucar al Ministerio de Fomento. Tot i que era hora punta vaig agafar el telèfon. Ring, Ring. Van despenjar: “Espere un Fomento por favor”.
Jo vaig esperar un Fomento, i un altre, i un altre... I ningú em deia res. Només sentia com a fil musical els operaris de l’AVE de Lleida mentre li canviaven una roda punxada al tren: Mèu, mèu, mèu... Feien anar el gat. Vaig posar en marxa el meu cronòmetre liofilitzat: 2 hores 35 minuts i 21 segons sentint mèu, mèu, mèu.... Em vaig cansar i vaig cridar al telèfon: “Jo no espero cap meumento més”.
I així, mica en mica, va néixer la paraula momento. Després me n’he assabentat que el gat del fil telefònic, de moment, és el president del Minin-steri.
dilluns, d’octubre 17, 2005
Passant de tot
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Últimes notícies ocorregudes a la República Independent de la Confusió. Tot el que passa, quan passa, a qui li passa, on passa, com passa i per què passa. El nostre lema és: “Passant de tot”.
-Un melindro mor ofegat en un pantà de xocolata desfeta. La policia acusa, presumptament, a la nata d’un delicte d’omissió de socors.
-El Tribunal de Software ha declarat incompatible el matrimoni entre un ordinador i una impressora. Hardware, l’advocat de la parella, ha manifestat que recorrerà la decisió.
-Un taller refusa fer la revisió a un cotxe homosexual al·legant que perd oli.
-Un milió de formigues es manifestem contra la construcció d’una urbanització d’óssos formiguers a escassos dos metres de la seva ciutat. El representant de les formigues ha declarat que “s’han de tenir nassos per donar aquest permís d’obres”.
-El mes d’octubre d’un calendari perd el dies 2, 8, 12 i 24. La resta de dies creu que ha indicis fonamentats que el mes de novembre els ha segrestat i els vendrà per omplir taules de multiplicar infantils. Octubre ha repartir fotos dels dies perduts perquè qualsevol ciutadà que els reconegui avisi a la policia.
Últimes notícies ocorregudes a la República Independent de la Confusió. Tot el que passa, quan passa, a qui li passa, on passa, com passa i per què passa. El nostre lema és: “Passant de tot”.
-Un melindro mor ofegat en un pantà de xocolata desfeta. La policia acusa, presumptament, a la nata d’un delicte d’omissió de socors.
-El Tribunal de Software ha declarat incompatible el matrimoni entre un ordinador i una impressora. Hardware, l’advocat de la parella, ha manifestat que recorrerà la decisió.
-Un taller refusa fer la revisió a un cotxe homosexual al·legant que perd oli.
-Un milió de formigues es manifestem contra la construcció d’una urbanització d’óssos formiguers a escassos dos metres de la seva ciutat. El representant de les formigues ha declarat que “s’han de tenir nassos per donar aquest permís d’obres”.
-El mes d’octubre d’un calendari perd el dies 2, 8, 12 i 24. La resta de dies creu que ha indicis fonamentats que el mes de novembre els ha segrestat i els vendrà per omplir taules de multiplicar infantils. Octubre ha repartir fotos dels dies perduts perquè qualsevol ciutadà que els reconegui avisi a la policia.
divendres, d’octubre 14, 2005
No fumis!!!
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Es veu que a partir del gener de l’any vinent no es podrà fumar enlloc. De moment el Sr. Enlloc ja treu fum pels queixals. Si volem extingir-lo haurem de tenir alguna idea de bomber. Pensem-hi i després truquem al 080.
Ring, ring. Sí, jo fumo, però el cert és que aquesta nova llei tan se me’n fum. Suposo que el primer dia del 2006 ja no podré usar aquesta darrera expressió, així és que, cada dia, me’n compro vint a l’estanc i les expulso a la cara a tothom. Però què us pensàveu? La cultura fa estossegar.
De totes maneres el que vull exposar amb tota claredat és que aquesta mesura prohibitiva planteja seriosos problemes, per exemple, d’alimentació. Ja li podeu preparar les maletes al salmó fumat. Haureu de rumiar on voleu deportar-lo, però tampoc hi penseu massa no fos cas que us surti fum del cap i vosaltres i el salmó acabeu exiliats a un cendrer.
És cert, n’hi haurà que en sortiran guanyant amb la llei. Ara penso en les formigues, que veuran com la seva població s’incrementarà espectacularment, ja que el fumigar té els dies comptats.
A més, tots esperem amb candeletes que a partir de gener tots els individus que tenen molts fums o se’ls puja el fum al cap quedin aigualits i triomfi la bondat universal, ja sigui en forma de riuada o de inundació. Però perquè això passi els indis i els cow boys hauran de fumar la pipa de la pau, i com que això ho prohibeix la llei, doncs continuarem, com sempre, ben fumuts.
Es veu que a partir del gener de l’any vinent no es podrà fumar enlloc. De moment el Sr. Enlloc ja treu fum pels queixals. Si volem extingir-lo haurem de tenir alguna idea de bomber. Pensem-hi i després truquem al 080.
Ring, ring. Sí, jo fumo, però el cert és que aquesta nova llei tan se me’n fum. Suposo que el primer dia del 2006 ja no podré usar aquesta darrera expressió, així és que, cada dia, me’n compro vint a l’estanc i les expulso a la cara a tothom. Però què us pensàveu? La cultura fa estossegar.
De totes maneres el que vull exposar amb tota claredat és que aquesta mesura prohibitiva planteja seriosos problemes, per exemple, d’alimentació. Ja li podeu preparar les maletes al salmó fumat. Haureu de rumiar on voleu deportar-lo, però tampoc hi penseu massa no fos cas que us surti fum del cap i vosaltres i el salmó acabeu exiliats a un cendrer.
És cert, n’hi haurà que en sortiran guanyant amb la llei. Ara penso en les formigues, que veuran com la seva població s’incrementarà espectacularment, ja que el fumigar té els dies comptats.
A més, tots esperem amb candeletes que a partir de gener tots els individus que tenen molts fums o se’ls puja el fum al cap quedin aigualits i triomfi la bondat universal, ja sigui en forma de riuada o de inundació. Però perquè això passi els indis i els cow boys hauran de fumar la pipa de la pau, i com que això ho prohibeix la llei, doncs continuarem, com sempre, ben fumuts.
dimecres, d’octubre 12, 2005
S.O.S.
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Bones. Acabo de rebre una enigmàtica i esgarrifosa carta d’un estimat lector que, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats una mica. Us la copio tot seguit.
Benvolgut senyor,
Al escriure aquestes ratlles poso en risc la meva vida, però no puc fer una altra cosa que jugar-me-la. Si m’ha estat molt difícil i perillós posar-me en contacte amb vostè és perquè, actualment, visc segrestat i sospito que la meva darrera hora s’apropa. No tinc molt temps. Necessito ajuda i denunciar la meva situació perquè el món mundial s’assabenti del crim terrible que pot succeir aviat.
Sense més detalls aniré al gra. Jo fins fa un parell de dies era un ésser lliure, feliç, amb il·lusió i projectes, vaja, tenia la vida per davant. El cas és que gaudia d’aquest estat existencial mentre em prenia una cafè a una assolellada terrassa d’una població de muntanya i en aquell moment va començar el mal son. Sobtadament un pagès forçut que s’amagava darrera meu em va agafar pel coll sense dir-me ase ni bèstia. A l’altra mà tenia un bastó i no parava d’atonyinar-me.
Van ser 10 minuts eterns fins que aquell monstruós home em va dur a una cabana desmanegada amb dos finestres molt petites on només entra la llum per uns forats diminuts. Al cap d’una estona va venir un altre home suat i que al mirar-me per la finestra va riure ansiosament mentre es fregava les mans. Jo crec que em volen matar. Reclamo protecció a qualsevol Govern mundial que defensi i estimi la llibertat. Tinc els dies comptats. Sisplau, no tardin a venir.
Un gall d’indi.
Bones. Acabo de rebre una enigmàtica i esgarrifosa carta d’un estimat lector que, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats una mica. Us la copio tot seguit.
Benvolgut senyor,
Al escriure aquestes ratlles poso en risc la meva vida, però no puc fer una altra cosa que jugar-me-la. Si m’ha estat molt difícil i perillós posar-me en contacte amb vostè és perquè, actualment, visc segrestat i sospito que la meva darrera hora s’apropa. No tinc molt temps. Necessito ajuda i denunciar la meva situació perquè el món mundial s’assabenti del crim terrible que pot succeir aviat.
Sense més detalls aniré al gra. Jo fins fa un parell de dies era un ésser lliure, feliç, amb il·lusió i projectes, vaja, tenia la vida per davant. El cas és que gaudia d’aquest estat existencial mentre em prenia una cafè a una assolellada terrassa d’una població de muntanya i en aquell moment va començar el mal son. Sobtadament un pagès forçut que s’amagava darrera meu em va agafar pel coll sense dir-me ase ni bèstia. A l’altra mà tenia un bastó i no parava d’atonyinar-me.
Van ser 10 minuts eterns fins que aquell monstruós home em va dur a una cabana desmanegada amb dos finestres molt petites on només entra la llum per uns forats diminuts. Al cap d’una estona va venir un altre home suat i que al mirar-me per la finestra va riure ansiosament mentre es fregava les mans. Jo crec que em volen matar. Reclamo protecció a qualsevol Govern mundial que defensi i estimi la llibertat. Tinc els dies comptats. Sisplau, no tardin a venir.
Un gall d’indi.
dilluns, d’octubre 10, 2005
Torna'm el llibre!!!!
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Una de les poques coses certes d’aquesta vida és que no es pot deixar res a ningú. D’això ja te n’adones quan neixes. Quan estava a la sala de parts li vaig deixar el xumet al bebè del meu costat i encara no me l’ha tornat. Recordo perfectament les seves paraules: “agh..ahu..aga..gooo” (traduït: “Te’l torno d’aquí una estona”). Han passat lustres i lustres i jo em continuo mamant el dit.
No falla mai. Quan algun amic et demana un llibre, una pelí, un CD... El que de veritat t’està dient és que no te’l tornarà mai. Per què ho fan això els amics? Hem de començar a dir les coses pel seu nom. Primer de tot: hem de deixar d’anomenar-los “amics”. Directament són “lladres”. Per Nadal regalar-los-hi unes mitges i un rossinyol (sí està dissecat millor) és un primer pas per fomentar la professió que han escollit.
Segon, per què no diuen: “T’agafo el llibre i no te’l tornaré mai”. No és la sinceritat una de les bases de l’amistat? De què tenen por? Si tant els agrada rapinyar que s’enduguin cada dia les escombraries, la cadira corcada i totes les factures per pagar. La tieta Enriqueta també estaria bé que se l’enduguessin.
No s’ha deixar mai res a ningú. Mai de mai. La millor manera per aconseguir aquest objectiu és tenir la casa ben neta, sense res, només les parets, així ja no et poden demanar cap cosa. Per això només cal cridar a un amic: en pocs minuts et buida la casa de dalt a baix i d’esquerra a dreta. No sé que faríem sense els amics.
Una de les poques coses certes d’aquesta vida és que no es pot deixar res a ningú. D’això ja te n’adones quan neixes. Quan estava a la sala de parts li vaig deixar el xumet al bebè del meu costat i encara no me l’ha tornat. Recordo perfectament les seves paraules: “agh..ahu..aga..gooo” (traduït: “Te’l torno d’aquí una estona”). Han passat lustres i lustres i jo em continuo mamant el dit.
No falla mai. Quan algun amic et demana un llibre, una pelí, un CD... El que de veritat t’està dient és que no te’l tornarà mai. Per què ho fan això els amics? Hem de començar a dir les coses pel seu nom. Primer de tot: hem de deixar d’anomenar-los “amics”. Directament són “lladres”. Per Nadal regalar-los-hi unes mitges i un rossinyol (sí està dissecat millor) és un primer pas per fomentar la professió que han escollit.
Segon, per què no diuen: “T’agafo el llibre i no te’l tornaré mai”. No és la sinceritat una de les bases de l’amistat? De què tenen por? Si tant els agrada rapinyar que s’enduguin cada dia les escombraries, la cadira corcada i totes les factures per pagar. La tieta Enriqueta també estaria bé que se l’enduguessin.
No s’ha deixar mai res a ningú. Mai de mai. La millor manera per aconseguir aquest objectiu és tenir la casa ben neta, sense res, només les parets, així ja no et poden demanar cap cosa. Per això només cal cridar a un amic: en pocs minuts et buida la casa de dalt a baix i d’esquerra a dreta. No sé que faríem sense els amics.
divendres, d’octubre 07, 2005
Coses II
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Començo a preocupar-me perquè continuen passant coses. La cosa està en que les coses comencin a agafar consciència. Si algun dia les coses deixen de ser coses qui cony farà de cosa?
-Va passar a un bosc. Un home tallava llenya amb una destral quan va tenir la desgràcia de tallar-se una cama en rodó. El llenyador ni es va immutar i va tirar la cama al munt que apilava. “Així hi haurà més llenya”, va reconèixer-li a un esquirol que estava construint la Muralla Xina amb escuradents. La cama era de fusta.
-Un metge acaba de descobrir que la millor manera de prevenir els constipats és beure cervesa. Molta gent afirma que abans de la troballa ja anava tot el dia borratxo. Ja se sap que més val prevenir que curar.
-Paguen 600 mil euros per un cavall anomenat Sánchez. Al conèixer-se la notícia els milers de Sánchez de la ciutat han trucat a la casa de subhastes per saber quant donarien per ells. “Ni un cèntim”, ha contestat el director del negoci. En aquests temps més val ser cavall que persona.
-A un poble una dona s’ha suïcidat perquè el seu marit no havia volgut fer-li un petó en tot un mes. A un altre poble un home s’ha divorciat de la seva dona perquè ella dorm cada nit amb un pijama anti-libidinós. Això passa per viure a pobles diferents. Si s’haguessin conegut tan sols els calia intercanviar-se la parella i tots feliços.
Començo a preocupar-me perquè continuen passant coses. La cosa està en que les coses comencin a agafar consciència. Si algun dia les coses deixen de ser coses qui cony farà de cosa?
-Va passar a un bosc. Un home tallava llenya amb una destral quan va tenir la desgràcia de tallar-se una cama en rodó. El llenyador ni es va immutar i va tirar la cama al munt que apilava. “Així hi haurà més llenya”, va reconèixer-li a un esquirol que estava construint la Muralla Xina amb escuradents. La cama era de fusta.
-Un metge acaba de descobrir que la millor manera de prevenir els constipats és beure cervesa. Molta gent afirma que abans de la troballa ja anava tot el dia borratxo. Ja se sap que més val prevenir que curar.
-Paguen 600 mil euros per un cavall anomenat Sánchez. Al conèixer-se la notícia els milers de Sánchez de la ciutat han trucat a la casa de subhastes per saber quant donarien per ells. “Ni un cèntim”, ha contestat el director del negoci. En aquests temps més val ser cavall que persona.
-A un poble una dona s’ha suïcidat perquè el seu marit no havia volgut fer-li un petó en tot un mes. A un altre poble un home s’ha divorciat de la seva dona perquè ella dorm cada nit amb un pijama anti-libidinós. Això passa per viure a pobles diferents. Si s’haguessin conegut tan sols els calia intercanviar-se la parella i tots feliços.
dimecres, d’octubre 05, 2005
Coses
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
A la vida passen moltes coses. Aquests darrers dies n’han passat moltes. Pel que afirmen els entesos en cosologia encara n’han de passar més. De moment detallo coses que han passat al meu voltant i que, pel que jo sé, ningú se n’ha assabentat, ja que altres experts creuen que només es tracten de coses.
-Un home ha venut la seva dona per 10 euros. Al conèixer la notícia la dona va esclatar d’alegria i va afirmar que aquesta quantitat és molt més elevada de la que ella hauria ofert per ell.
-Segons un rigorós informe elaborat per Santa Llúcia, patrona de la música, a moltes esglésies els organistes són dones. Ja es sospitava que des de temps immemorials les dones són aficionades a tocar instruments. Però, a més, resulta que una gran quantitat d’aquestes dones fugen amb els capellans. Això també és un fet natural, ja que en la música d’orgue són molt freqüents les fugues.
-Una bella senyoreta ha portat un jove als tribunals i li reclama danys i perjudicis al·legant que li havia donat un petó. El vell jutge ha condemnat el jove a pagar sis mil euros a la damisel·la. Després de la sentència el jove ha declarat que es mor de ganes que la noia li doni un petó per reclamar danys i perjudicis. Ella ha preferit morrejar-se el jutge. Pel que sembla no hi haurà denúncia.
-Un senyor va entrar a l’estudi d’un conegut escultor per preguntar-li quan li faria pagar per un bust eqüestre d’ell mateix. L’escultor va respondre que hihihihihihihihi....... El client ho va trobar barat i per celebrar el tracte van brindar amb palla.
A la vida passen moltes coses. Aquests darrers dies n’han passat moltes. Pel que afirmen els entesos en cosologia encara n’han de passar més. De moment detallo coses que han passat al meu voltant i que, pel que jo sé, ningú se n’ha assabentat, ja que altres experts creuen que només es tracten de coses.
-Un home ha venut la seva dona per 10 euros. Al conèixer la notícia la dona va esclatar d’alegria i va afirmar que aquesta quantitat és molt més elevada de la que ella hauria ofert per ell.
-Segons un rigorós informe elaborat per Santa Llúcia, patrona de la música, a moltes esglésies els organistes són dones. Ja es sospitava que des de temps immemorials les dones són aficionades a tocar instruments. Però, a més, resulta que una gran quantitat d’aquestes dones fugen amb els capellans. Això també és un fet natural, ja que en la música d’orgue són molt freqüents les fugues.
-Una bella senyoreta ha portat un jove als tribunals i li reclama danys i perjudicis al·legant que li havia donat un petó. El vell jutge ha condemnat el jove a pagar sis mil euros a la damisel·la. Després de la sentència el jove ha declarat que es mor de ganes que la noia li doni un petó per reclamar danys i perjudicis. Ella ha preferit morrejar-se el jutge. Pel que sembla no hi haurà denúncia.
-Un senyor va entrar a l’estudi d’un conegut escultor per preguntar-li quan li faria pagar per un bust eqüestre d’ell mateix. L’escultor va respondre que hihihihihihihihi....... El client ho va trobar barat i per celebrar el tracte van brindar amb palla.
dilluns, d’octubre 03, 2005
Tic-tac
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
És un fet que cada cop hi ha més gent que marxa a viure fora de la ciutat. Les causes de la fugida són diverses: el preu dels pisos; la qualitat de vida; l’stres; l’squatre; l’scinc... Així és normal que el primer que fas quan obres la porta de la teva llampant casa adossada és comprar un rellotge: tic-tac, tic-tac, tic-tac...
Aquí comença el problema, amb el tic-tac. Si a una cosa no està acostumat qualsevol urbanita és al silenci. Amb el silenci el rellotge s’anima, pren vida i xerra pels descosits (d’aquí l’escandalós preu de la mà d’obra de les modistes). Els Jutjats de Cinquena Instància estan plens de denúncies de ciutadans que reclamen l’allunyament cautelar dels seus rellotges com a mínim a 10 hores, 35 minuts i 15 segons de la seva llar (als rellotges de sol se’ls condemna directament a fer treballs forçats a l’ombra).
El cas de l’home que s’amaga sota les sigles R.I.P. és letal. Aquest ciutadà cada cop que arribava a casa després de treballar havia de suportar com el seu rellotge de paret li explicava sense parar tota mena de batalletes temporals (tan en versió A.M. com en P.M.): La primera i la segona Guerra Mundial; la de Corea, Vietnam, Golf, Iraq... Una nit, mentre el rellotge narrava la seva participació a la guerra de Crimea, l’home va dir prou i va llençar el seu sopar contra la paret. Al rellotge li va arribar la seva hora i va morir víctima d’un atac de mandonguilles amb sèpia.
Els crims s’estenen al llarg de la nostra geografia i les autoritats afirmen que cada 10 minuts i 40 segons mor un rellotge. De fet, una darrera notícia ens informa que el rellotge que havia mesurat aquesta estadística l’acaba d’asfixiar el seu propietari amb una bossa de plàstic de supermercat d’ofertes.
Per ser encara més precisos al meu rellotge de paret li queden de vida 10, 9, 8, 7... Clock! Clock,! Clock!... Per alguna cosa havia de servir el rellotge de polsera que em van regalar per la comunió: és un assassí del temps.
És un fet que cada cop hi ha més gent que marxa a viure fora de la ciutat. Les causes de la fugida són diverses: el preu dels pisos; la qualitat de vida; l’stres; l’squatre; l’scinc... Així és normal que el primer que fas quan obres la porta de la teva llampant casa adossada és comprar un rellotge: tic-tac, tic-tac, tic-tac...
Aquí comença el problema, amb el tic-tac. Si a una cosa no està acostumat qualsevol urbanita és al silenci. Amb el silenci el rellotge s’anima, pren vida i xerra pels descosits (d’aquí l’escandalós preu de la mà d’obra de les modistes). Els Jutjats de Cinquena Instància estan plens de denúncies de ciutadans que reclamen l’allunyament cautelar dels seus rellotges com a mínim a 10 hores, 35 minuts i 15 segons de la seva llar (als rellotges de sol se’ls condemna directament a fer treballs forçats a l’ombra).
El cas de l’home que s’amaga sota les sigles R.I.P. és letal. Aquest ciutadà cada cop que arribava a casa després de treballar havia de suportar com el seu rellotge de paret li explicava sense parar tota mena de batalletes temporals (tan en versió A.M. com en P.M.): La primera i la segona Guerra Mundial; la de Corea, Vietnam, Golf, Iraq... Una nit, mentre el rellotge narrava la seva participació a la guerra de Crimea, l’home va dir prou i va llençar el seu sopar contra la paret. Al rellotge li va arribar la seva hora i va morir víctima d’un atac de mandonguilles amb sèpia.
Els crims s’estenen al llarg de la nostra geografia i les autoritats afirmen que cada 10 minuts i 40 segons mor un rellotge. De fet, una darrera notícia ens informa que el rellotge que havia mesurat aquesta estadística l’acaba d’asfixiar el seu propietari amb una bossa de plàstic de supermercat d’ofertes.
Per ser encara més precisos al meu rellotge de paret li queden de vida 10, 9, 8, 7... Clock! Clock,! Clock!... Per alguna cosa havia de servir el rellotge de polsera que em van regalar per la comunió: és un assassí del temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
