S.O.S.

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Bones. Acabo de rebre una enigmàtica i esgarrifosa carta d’un estimat lector que, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats una mica. Us la copio tot seguit.


Benvolgut senyor,

Al escriure aquestes ratlles poso en risc la meva vida, però no puc fer una altra cosa que jugar-me-la. Si m’ha estat molt difícil i perillós posar-me en contacte amb vostè és perquè, actualment, visc segrestat i sospito que la meva darrera hora s’apropa. No tinc molt temps. Necessito ajuda i denunciar la meva situació perquè el món mundial s’assabenti del crim terrible que pot succeir aviat.

Sense més detalls aniré al gra. Jo fins fa un parell de dies era un ésser lliure, feliç, amb il·lusió i projectes, vaja, tenia la vida per davant. El cas és que gaudia d’aquest estat existencial mentre em prenia una cafè a una assolellada terrassa d’una població de muntanya i en aquell moment va començar el mal son. Sobtadament un pagès forçut que s’amagava darrera meu em va agafar pel coll sense dir-me ase ni bèstia. A l’altra mà tenia un bastó i no parava d’atonyinar-me.

Van ser 10 minuts eterns fins que aquell monstruós home em va dur a una cabana desmanegada amb dos finestres molt petites on només entra la llum per uns forats diminuts. Al cap d’una estona va venir un altre home suat i que al mirar-me per la finestra va riure ansiosament mentre es fregava les mans. Jo crec que em volen matar. Reclamo protecció a qualsevol Govern mundial que defensi i estimi la llibertat. Tinc els dies comptats. Sisplau, no tardin a venir.

Un gall d’indi.