diumenge, de juny 19, 2005

Per què tots som granotes?

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Sí, avui contestarem aquesta pregunta. Tot i que els metges ho ignoren (però no els veterinaris) una terrible epidèmia està arrasant el planeta des de temps immemorials. Coneguda popularment com a V.P.B. (Virus del Príncep Blau) aquesta malaltia fa creure a tothom que la pateix que existeixen éssers perfectes, guapos, rics, intel.ligents i bones persones. Sembla mentida, oi? Però és així. Ja ho diu el saber popular: "Cada poble té les malalties que es mereix".

Davant d'aquesta letal amenaça per totes les especiès que conviuen confusament en el regne animal, mineral, sideral, sidral, percal... i tot el que acabi en -al, un grup de valents va crear el col.lectiu Tots Som Granotes (T.S.G.). Una organització que s'asseu en una anca armada, el G.R.A.N.O.T.A. (Grup Revolucionari Anti Niñatos o També Anti Niñates), més coneguda popularment com a Brigada Ranaway, i en una anca política, el C.R.O.A.C. (Centre Radical Omnívor i Anti Carallots). El seus objectius són vetllar per la seguretat de les granotes del nostre planeta, combatre les epidèmies del V.P.B. (a base de croacs o cops d'anca), i poder atipar-se de mosques i mosquits.

És cert, hi ha encara moltes preguntes damunt el bassal. Se que us agradaria saber com neix el col.lectiu Tots Som Granotes. Doncs jo us ho contesto. En tenim referències exactes gràcies a la tasca -poc reconeguda- de l'historiador Croac del Toll més Petit (Tots som granotes: gènesi d'una veritat més verda que un enciam. Vol. 5. Santa Margarida del Bassal, 2003.). Com recull la seva colossal obra tot va començar un dia de primavera. Eren les 6:66 H.G. (Hora Granota) i el metro es va aturar. Es van apagar els llums i centenars de persones, sincerades pel pànic, van començar a cridar: "croac, croac, croac....". En aquell moment de confusió una noia, molt bufona, va mirar el seu novio -que no parava de croacar- i li va dir: "Tu no ets un príncep! Tu ets una granota!" Va ser la prova definitiva: els prínceps blaus no existien. Ho deia una dona, i elles sempre tenen la raó.

Ironies de la vida, la mentida històrica veia la llum en la foscor d'un túnel de metro. Davant d'aquell jubil col.lectiu pel descobriment de la veritat, les persones que no van pagar el bitllet no van ser denunciades. Als crits eixordadors de: "Tots Som Granotes" homes, dones i animals van sortir massivament del metro i van córrer a pujar als autobusos, avions, vaixells... Ningú va pagar el bitllet i totes les empreses de transports es van enfonsar. Però el planeta es va fer milionari: tots érem de color VERD. Va ser un dia emocionant i per la posteritat queden els versos del nostre poeta ranil William Shakescroac: "Les granotes són com la vida, primer et poden fer fàstic, però després les pots acabar estimant". Bonic, oi? El proper dia continuarem explicant les gestes heròiques dels membres del col.lectiu Tots Som Granotes, ara no puc continuar escrivint perquè m'ha entrat un mosquit a l'ull.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Visca el comando rana!!!!