dimecres, de juny 22, 2005

Consells del meu gat esquerat

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Bones. Un dia us parlaré del meu gat. Bé, dels meus gats, però com que són tres resulten ser com la Santíssima Trinitat, així és que jo només tinc un únic, omniscient i omnipresent interlocutor: EL GAT. L'altre dia, mentre el meu minin trossejava rates per fer canalons, em va donar uns consells que encara no he oblidat. Tampoc he oblidat l'espectacle que feien les rates emobotides dins d'un caneló. N'heu vist mai cap? Segons recepta del meu gat se'ls hi ha de deixar les cues, després les penges, i pots practicar la boxa, com si fossin un sparring. Quan et canses d'atonyinar-les te les menges: així la carn està ben picada. Ara entenc perquè el meu gat va demanar uns guants de boxa pel seu aniversari.

Bé, enmig d'aquella carnisseria que havia muntat el meu gat (li compren gats de tota la província), el minin m'anava donant consells amb aquella veu de president del Govern que té. Allà van, segur que us serviran a tots. Per llegir-los no cal que esteu trossejant rates.

-El matrimoni és el responsable de la majoria de les desgràcies conjugals.
-Els diners no donen la felicitat. En tot cas la paguen.
-El vici és la mare de tots els vicis.
-Ésser pobre no és cap deshonra. És una desgràcia.
-Déu va fer l'home a imatge i semblança seva. Però li va sortir una mica mogut.
-El treball enalteix l'home, però també el cansa.
-Diga'm amb qui vas i així ho sabré.
-No deixis per demà el que puguis fer demà passat.
-Déu dóna queixals a qui no té faves.
-Per posar-te a jeure no has d'esperar a guanyar-te la fama
-Tal faràs, tal deixaràs de fer.
-Les males companyies resulten cares, les bones resulten avorrides.
-Diga'm de quin partit ets i et diré quant guanyes.

Fins aquí el saber del meu gat. Es va aturar de parlar quan ja portava 500 canelons de rata: el vaig tenir que portar a urgències. En comptes de bigotis tenia cues de rata. El proper dia el meu gat prepararà pardals al curry. Vull dir que currarà als pardals amb un bastó i quan tingui una massa totalment plana en farà raviolis. Com que el meu gat és socorrista ho salva tot: dels becs dels pardals en farà un tapper i de les plomes un tanga per la seva xicota. Ja us ho explicaré, que ara he d'anar a pintar l'apartament de les meves gallines daltòniques.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut senyor,
treballo a Catalana de Gats i puc certificar que tot el que diu és cert.
I vull afegir una altra cosa: els governs ens amaguen proves de l'existència dels extraterrestres!!!.
I no em penso tornar a prendre la medicació, que segur que m'hi posen verí!!!!.
Ferran S.

Anònim ha dit...

El meu gat menja ganchitos