Cucut, cucut...

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

Com és que hi ha Sants mediàtics i d'altres d'estàtics? Dels primers Sant Joan s'endu tota la premsa (la compra tota a primera hora). Què ha fet Sant Joan per ser tan popular? Doncs ras i curt: fer el dia més llarg de l'any i la nit més curta (quina confusió!). Doncs ja em perdonaran, però d'això se'n diu furt. Clar, comencem robant la lluna i les estrelles i després acabem pispant una rentadora perquè el nen faci pràctiques per ser astronauta (si el suqueu de calç semblarà que tingui el traje i tot). Bé, no vull obstaculitzar la investigació de la policia celestial.

Molt bé, Sant Joan, l'estiu i tot això (i què és això?). Aquí és on vull anar a parar (a on?), com diu el meu tiu a l'estiu tota cuca viu. I senyores, senyors i esquirols exiliats a la Patagònia, aquest dissabte (dia 25) els cucuts estan de festa, de festa grossa. Com és que ningú ho sap? Molt senzill, perquè aquest dissabte es celebra Sant Queri, un sant a qui la societat ha girat l'esquena i no pas perquè faci massatges gratis. Sant Queri es veu que era un home que tenia molts ocells al cap, ja que manava i governava els cucuts de tot el planeta (menys una reduïda facció rebel). Poca broma! Això t’ha de donar molta feina.

Heu conegut mai un cucut? Doncs jo sí, i sé del que parlo. El cucut és un gran cantamañanes, i ell us perjurarà que només canta pel dematí. Fals!!! Aquesta bèstia canta a qualsevol hora del dia. A més, al cucut el sents però no el veus, i això fot (sobretot quan es posa a ballar un fox-trot). Ja m'explicaran com s’ho feia l’amic Queri per fer-los creure. Perquè quin tipus de conversa pots tenir amb un cucut si només saben dir: “Cucut, cucut, cucut...”. Això atabala i més quan arribes a casa i estàs cansat després d’estar tot el dia fent miracles.

Però resulta que el bonàs d’en Queri era a més l’advocat d’aquestes bèsties. Quin Sant baró! Pagaria per veure un judici entre un cucut i un gall d’indi. Potser degut a una malversació de plomes públiques? Desconec les habilitats judicials d’en Queri però per defensar un cucut s’han de tenir bones urpes sinó vols quedar ben plomat. El cucut és un gran farsant i amb lo feréstec que és no acostuma a presentar-se als judicis i menys als de causes penals (tot i això hi ha jurisprudència del tema. Consulteu: PALOMA, M. El cucut, la puput i l'embut que va fer caput. Vol. 3. Vladivostok: Edicions dels Pardals Congelats, S. III (A.C).

Sí, sé que molta gent ara es deu fer aquesta pregunta: què va dur a Sant Queri a ser el fidel i etern advocat dels cucuts? Doncs per increïble que sembli, la creença afirma que l’any que no apareguin els cucuts el món s’acabarà. Vaja, que si encara no hem sentit “cucut” més val que truquem al mòbil a Sant Queri (em sembla que no té telèfon fix, i de pas consulteu les tarifes de les diferents operadores telefòniques).

Jo, per si de cas aquestes bèsties s’han exiliat a la constel·lació de la ploma sideral i no pensen tornar, m’agafaré a un ferro roent. Perquè aquest dissabte també és Sant Eloi, patró de tots els oficis que treballen el ferro al foc. Amb una mica de sort i traça em transformaré en una palanca que muntaran a un coet que viatjarà a l’espai abans que el món rebenti. Tot a pastar fang per culpa d’un cucut!!!