Una malaltia dels nostres temps: l'esquerrà arrítmic

Segle I Dins de la Confusió

Jo tinc moltes coses en comú amb Fidel Castro, Paul McCartney, Greta Garbo, Ronald Regan, Napoléo, Nicole Kidman, Pelé, George Michael, Joanna d'Arc, Jimi Hendrix, Leonardo da Vinci, Marilyn Monroe, Bill Clinton, Chaplin, Robert de Niro, Phil Collins, Juli Cesar, Alexandre Magne, Harpo Marx, Mark Twain, Julia Roberts, Rockfeller, Lluís XVI, Maradona, Carlemagne, Robert Redford, Uri Geller, Jack l'esbudellador, Lewis Carroll, Kurt Cobain, Ramses II, Tom Cruise, Cole Porter, Miquel Àngel, Tippi Hedren, Ringo Starr, Paul Klee, George Bush, Rafael, Emma Thompson, Rock Hudson, Cruyff......... Ells, com jo, hem passat a la història i som esquerrans.

Diuen que els esquerran som un 10% de la població mundial, que som genis i que els nostres hemisferis van al revés que la resta del planeta. Tot això està molt bé, però hi ha una modalitat d'esquerrà que la ciència encara no ha descobert. De fet només hi ha un cas i sóc jo, es tracta de l'esquerra arrítmic (més conegut com EA: Escorpènid Acantodàctil)). L'EA no té sentit del ritme, per dir-ho en termes de la neurohipòfisi barotermògrafa: és un paralític del ritme (científicament un jejú jebuseu). No puc ballar, no puc seguir el ritme de la música (ni ella a mi), no he pogut practicar mai gimnàstica rítmica (ni amb la professora), al seu dia no vaig poder comprar-me el SEAT Ritmo.... Tota una sèrie de desgràcies que m'obstaculitzen portar una vida normal i corrent (a 220w).¨

Els experts en penthemímera per fi s'han posat d'acord: la primera conseqüència de l'EA és l'alcoholisme (o nimbostratus nidorós). Puc corroborar-ho en primera persona (tinc uns vasos buits que ho demostren). En una discoteca, bar, festa o en qualsevol situació d'alt contingut rítmic (moment conegut com solifluxió de lúzula) la paràlisi s'activa immediatament i l'EA fa un bot sobtat (autopropulsat per la substància del cloroprè meleagrídid) cap a la barra (no, la de la gimnàstica, no, la que hi ha ampolles d'alcohol). La immobilització és permanent fins que el ritme s'atura (és tracta del final premonstratès). Davant la barra l'EA no pot fer més que consumir quantitats ingents d'alcohol (és la fase nigerokurdufaniana). I tot sempre acaba de la mateixa manera (en aquests casos la piloroplàstia sericítica ens pot ajudar). Així nit rera nit, dia rera dia, setmana rera setmana... L'EA no ho té fàcil per viure en aquest planeta i tampoc té tants diners per seguir aquest ritme. Ah!!!! Maleïda paraula ja m'està fent efecte el cloroprè meleagrídid. Sisplau, cambrer, un gin-tonic! Que pagui Fidel Castro, que només és esquerrà.