Ruffles Matutano: un filòsof d'avui

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

L’altre dia vaig caure rodolant per les escales. Quina hòstia! No passeu esma per mi, aquell accident em va obrir els ulls i ja mai més sortiré de casa amb una bena lligada al cap. Però bé, jo jeia a terra i la dona de fer feines passava el mocho damunt el meu cos. A més de ser agradable, allò em va anar molt bé perquè no m’havia rentat la cara i tot el que et puguis estalviar en sabó és aigua beneïda.

El cas és que va ser en aquell moment terrenal que, per primer cop a la vida, em vaig preguntar si la terra és plana o rodona. Deixo pels científics hipòtesis més agosarades que podrien definir la terra en forma de rodolí, heptàgon coxial, paral·lel gimnàstic o bé metre de modista.

Difícil qüestió: Plana? Rodona? Tenia raó Galileu, o potser qualsevol Galifardeu? A vegades t’has de fotre una hòstia, però una senyora hòstia per lligar caps i dones, perquè no és el mateix el senyor Hosti, que la senyora Hòstia. Doncs la senyora i jo jèiem a terra dins una dolorosa unió quan vaig veure que s’arrossegava per allà una bossa de patates Ruffles Matutano rebregada i mig buida. També passava per allà un ratolí conduint una furgoneta de missatgeria express. Li va lliurar un paquet immens a un microbi i va fotre el camp. A terra passen moltes coses.

Tot i que al microbi li van caure un parell d’euros del canvi, jo només tenia ulls per la bossa. Des de terra estant vaig allargar el braç com vaig poder i vaig agafar una patata. “Groga i ondulant”, vaig pensar mentre la guaitava. Xas! I no és així l’existència? Ondulant! Amunt i avall, adés puges, ara baixes. Ruffles Matutano és el gran filòsof dels nostres temps! I tots nosaltres estem engreixats de filosofia. Hmmm!

És clar! Només restava un dubte. Molt bé, ondulant, però groga? La resposta la vaig tenir quan mirava la dona de fer feines que ara em volia passar l’aspirador per les butxaques. Era xinesa! Matutano, a més de filòsof és profeta. El groc patater pronostica el triomf i l’hegemonia de l’imperi xinès a tot el planeta. Em vaig aixecar, me’n vaig anar a dinar a un xino amb la bossa de patates i amb la senyora hòstia a les esquenes. Com sempre vaig pagar jo.