Salvem a les torrades!!!!

Segle I Dins de la Confusió (D.C.)

El patiment al món preocupa a molta gent. Però fins a on estan disposades a arribar aquestes persones? Vull dir que, realment, tots plegats intentem evitar el sofriment? Jo crec que no.

Per exemple, cada matí, moltes persones el primer que fan és esmorzar unes torrades. Oi? Agafem unes llesques de pa i cap a la torradora. Què ens ha fet aquest pa –encara lleganyós- perquè el cremem de bon matí? Res! Però nosaltres el portem al forn en contra de la seva voluntat.

No contents amb socarrimar-les després vexem les llesques untant-les de melmelada, mantega o qualsevol substància llefiscosa. Aquesta no és manera d’apagar un incendi (per molt que la melmelada de cirera o maduixa comparteixi color corporatiu amb els bombers i la mantega amb els hospitals).

Molt bonic. A primer hora del dia tenim éssers abrasats i apegalosos. Algú podria anar a treballar d’aquesta manera? Si tothom té dret a treballar i un futur digne, just i pròsper hem de deixar de torrar el pa i sobretot menjar-lo després. Perquè no és estrany que després d’aquest vil acte hi hagi cada dia més torrats pel món.