divendres, de juny 17, 2005

Benvinguts amics de la confusió!

Segle I Dins de la Confusió (D.C.).

El dia que vaig néixer no vaig plorar. Jo ja sabia de que anava la vida, per això vaig sortir rient. En comptes de dur-me a la incubadora els metges em van portar de cap a un circ. Allò no va millorar gaire la meua vida i em va fotre un bon mal de cap. El gremi de pallassos em va denunciar per competència deslleial i humorística explotació infantil. No fa gràcia. A dia d'avui encara estic de plets amb els maleïts pallassos.

Tot i només tenir unes hores de vida em vaig posar de seguida a treballar. "I el seu curriculum vitae?" em preguntaven aquelles persones que m'entrevistaven. "Collons, sóc viu, què més volen!". Aquella resposta va emocionar una dona que enyorava els genitals del seu marit. Algú em va acusar d'enchufisme laboral. Però no s'ha pogut provar perquè jo sempre faig servir l'energia solar.

Sí, la llum la vaig trobar quan amb 30 dies de vida (després de cobrar el meu primer sou) vaig poder llogar un pis. Com que jo aleshores era un nyap (pels incults: era un petarrell), el metge que em va desgraciar la vida portant-me al circ em va dir que llogués una ampolla de xarop per viure, es veu que són construccions molt saludables. Però era un lloc molt humit. El faquir del circ (on vaig treballar-hi 10 segons i 10 centèssimes) també em llogava la seva capsa de mistos, intentant convéncer-me que era un espai molt lluminós. No em va fer el pes perquè era molt calurós.

Desesperat per no trobar pis vaig ofegar les meues pene(s) en les dones. En vaig conéixer una a un parc infantil que jugava amb un yo-yo virtual que de seguida va insistir en adoptar-me. "Allà tu!", li vaig dir amb cortesia mentre em bevia una ampolla de ratafia. Com que era tan petit no sabia on posar-me. Jo cansat d'esperar vaig dir-li: "Cony, tu sabràs!" I ara allà visc. Perquè com diu el Déu de la meua religió (Lloat sia Sant Francesc Pujols): "La vida és com un coit: un gran confusió de cames". I clar, de coits i de cames n'hi ha de molts tipus, per tant, la confusió és encara més confusa. Això ni Confuci ho arregla. Però, el cert és que dins de la confusió neix la llum i després de molts anys he guanyat el plet als pallassos i el jutge ha sentenciat que m'han de readmetre al circ. Cony de món!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

pujols, dalí, fellini, berlanga... canosa!
escriu molt en aquest blog i que la confusió t'acompanyi.

Anònim ha dit...

Canosa, estàs xalat.

Anònim ha dit...

Estic tan i taaaan confusa... Què no tinc paraules per dir res!