Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
El patiment al món preocupa a molta gent. Però fins a on estan disposades a arribar aquestes persones? Vull dir que, realment, tots plegats intentem evitar el sofriment? Jo crec que no.
Per exemple, cada matí, moltes persones el primer que fan és esmorzar unes torrades. Oi? Agafem unes llesques de pa i cap a la torradora. Què ens ha fet aquest pa –encara lleganyós- perquè el cremem de bon matí? Res! Però nosaltres el portem al forn en contra de la seva voluntat.
No contents amb socarrimar-les després vexem les llesques untant-les de melmelada, mantega o qualsevol substància llefiscosa. Aquesta no és manera d’apagar un incendi (per molt que la melmelada de cirera o maduixa comparteixi color corporatiu amb els bombers i la mantega amb els hospitals).
Molt bonic. A primer hora del dia tenim éssers abrasats i apegalosos. Algú podria anar a treballar d’aquesta manera? Si tothom té dret a treballar i un futur digne, just i pròsper hem de deixar de torrar el pa i sobretot menjar-lo després. Perquè no és estrany que després d’aquest vil acte hi hagi cada dia més torrats pel món.
dimarts, de novembre 08, 2005
dijous, de novembre 03, 2005
El misteri del mimbre
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Des de les Illes Mimbrals, un gat d’angora, em fa la següent pregunta: "A una botiga que venen objectes de mimbre és necessari trucar al mimbre per entrar?”
Entenc perfectament el dubte i la consegüent preocupació de l’animal. A veure si ens entenem. Benvolgut amic, senzillament, a una botiga de mimbre no cal trucar el mimbre perquè en aquestes botigues no hi ha cap membre, vull dir que són botigues fantasma.
És clar, que ara em preguntaràs per què s’anomenen botigues de mimbre. Jo crec que per esbrinar-ho hauries de trucar al mimbre.
Des de les Illes Mimbrals, un gat d’angora, em fa la següent pregunta: "A una botiga que venen objectes de mimbre és necessari trucar al mimbre per entrar?”
Entenc perfectament el dubte i la consegüent preocupació de l’animal. A veure si ens entenem. Benvolgut amic, senzillament, a una botiga de mimbre no cal trucar el mimbre perquè en aquestes botigues no hi ha cap membre, vull dir que són botigues fantasma.
És clar, que ara em preguntaràs per què s’anomenen botigues de mimbre. Jo crec que per esbrinar-ho hauries de trucar al mimbre.
dijous, d’octubre 27, 2005
Successos
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
-La policia ha detingut un braç de gitano de xocolata per conduir el seu cotxe amb una sola mà.
-Dos cavallets d’un Tio-vivo donen positiu al test anti-groga i els detecten el cos ple de cavall.
-Una grapa ha denunciat a una grapadora per assetjament sexual. “Tot el dia em posava les grapes a sobre”, ha declarat la víctima. L’acusada no ha negat els fets.
-Una pistola amenaça a un escopeta amb disparar sinó allibera els cartutxos. L’escopeta va accedir i va disparar a la pistola, però la pistola també va disparar. Els cartutxos i les bales al trobar-se cara a cara es van enamorar. La pistola i l’escopeta han oblidat les seves diferències socials i faran de padrins al seu casament.
-La policia ha detingut un braç de gitano de xocolata per conduir el seu cotxe amb una sola mà.
-Dos cavallets d’un Tio-vivo donen positiu al test anti-groga i els detecten el cos ple de cavall.
-Una grapa ha denunciat a una grapadora per assetjament sexual. “Tot el dia em posava les grapes a sobre”, ha declarat la víctima. L’acusada no ha negat els fets.
-Una pistola amenaça a un escopeta amb disparar sinó allibera els cartutxos. L’escopeta va accedir i va disparar a la pistola, però la pistola també va disparar. Els cartutxos i les bales al trobar-se cara a cara es van enamorar. La pistola i l’escopeta han oblidat les seves diferències socials i faran de padrins al seu casament.
dilluns, d’octubre 24, 2005
La Casset. In memoriam
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Llegeixo a la secció de necrològiques que la Casset ha mort. Ho sento. Feia quatre dies que aquella cinta magnètica enrotllada, destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons, encara remugava amb el seu nyigo-nyigo. Resem una cacofonia per la seva ànima.
Sí, la casset ens deixa i s’endú el seu misteriós magnetisme a la tomba. Filla de la Magnetita i l’Imant el naixement de la Casset va portar les esperances d’arribar a conèixer una de les grans incògnites de l’univers: qui atreu a qui, la Magnetita a l’Imant o l’Imant a la Magnetita?
Des de els inicis dels temps tots els savis treballaven amb dos hipòtesis: Som davant de la primera història d’amor del planeta? O, pel contrari, es tracta del primer matrimoni amanit per interessos materials? La seva filla, la Casset, havia de dur-nos la resposta, però els experts creuen que no ho ha fet.
No hi estic d’acord. La Casset ha demostrat que els seus pares van tenir altres fills fora del matrimoni: el CD i l’MP3, només per esmentar els que ara duen la veu cantant (per cert, no van fer acte de presència al funeral). Això vol dir que la Casset ens va fer una aportació lluminosa: el matrimoni és un “play” i un “stop”; un “rewind” i un “fast forward”, i per tot això cal molta “pause”. El Déu Vinil la senti a 33 r.p.m (Rescue in Pace Music).
Llegeixo a la secció de necrològiques que la Casset ha mort. Ho sento. Feia quatre dies que aquella cinta magnètica enrotllada, destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons, encara remugava amb el seu nyigo-nyigo. Resem una cacofonia per la seva ànima.
Sí, la casset ens deixa i s’endú el seu misteriós magnetisme a la tomba. Filla de la Magnetita i l’Imant el naixement de la Casset va portar les esperances d’arribar a conèixer una de les grans incògnites de l’univers: qui atreu a qui, la Magnetita a l’Imant o l’Imant a la Magnetita?
Des de els inicis dels temps tots els savis treballaven amb dos hipòtesis: Som davant de la primera història d’amor del planeta? O, pel contrari, es tracta del primer matrimoni amanit per interessos materials? La seva filla, la Casset, havia de dur-nos la resposta, però els experts creuen que no ho ha fet.
No hi estic d’acord. La Casset ha demostrat que els seus pares van tenir altres fills fora del matrimoni: el CD i l’MP3, només per esmentar els que ara duen la veu cantant (per cert, no van fer acte de presència al funeral). Això vol dir que la Casset ens va fer una aportació lluminosa: el matrimoni és un “play” i un “stop”; un “rewind” i un “fast forward”, i per tot això cal molta “pause”. El Déu Vinil la senti a 33 r.p.m (Rescue in Pace Music).
dijous, d’octubre 20, 2005
El naixement de la paraula momento
Segle I Dins de la Confusió (D.C.)
Estic fent unes obres a la xarxa ferroviària que em comunica el pis. I clar, havia de trucar al Ministerio de Fomento. Tot i que era hora punta vaig agafar el telèfon. Ring, Ring. Van despenjar: “Espere un Fomento por favor”.
Jo vaig esperar un Fomento, i un altre, i un altre... I ningú em deia res. Només sentia com a fil musical els operaris de l’AVE de Lleida mentre li canviaven una roda punxada al tren: Mèu, mèu, mèu... Feien anar el gat. Vaig posar en marxa el meu cronòmetre liofilitzat: 2 hores 35 minuts i 21 segons sentint mèu, mèu, mèu.... Em vaig cansar i vaig cridar al telèfon: “Jo no espero cap meumento més”.
I així, mica en mica, va néixer la paraula momento. Després me n’he assabentat que el gat del fil telefònic, de moment, és el president del Minin-steri.
Estic fent unes obres a la xarxa ferroviària que em comunica el pis. I clar, havia de trucar al Ministerio de Fomento. Tot i que era hora punta vaig agafar el telèfon. Ring, Ring. Van despenjar: “Espere un Fomento por favor”.
Jo vaig esperar un Fomento, i un altre, i un altre... I ningú em deia res. Només sentia com a fil musical els operaris de l’AVE de Lleida mentre li canviaven una roda punxada al tren: Mèu, mèu, mèu... Feien anar el gat. Vaig posar en marxa el meu cronòmetre liofilitzat: 2 hores 35 minuts i 21 segons sentint mèu, mèu, mèu.... Em vaig cansar i vaig cridar al telèfon: “Jo no espero cap meumento més”.
I així, mica en mica, va néixer la paraula momento. Després me n’he assabentat que el gat del fil telefònic, de moment, és el president del Minin-steri.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
